martes, 11 de mayo de 2010

martes, 4 de mayo de 2010

VIDEO "SUFRE COMO YO"


viernes, 3 de octubre de 2008



Horaris de les classes


Banyoles
Dijous de 18:30 a 20:30h

Escola dANS. c/Josep M.Bohigas 32
Tel:696 48 12 50


Pineda de Mar

Dijous de 10 a 11:30h matí (dins la formació anual).

A
El circ petit.
Cami de Can Martorell s/n Tel: 618187797
www.elcircpetit.com







Les classes


Us vull comunicar que, aquest any es plantejen canvis en el format de les classes.
Donant més espai per al moviment i reduint les sessions en què es dedica temps per a la teoria i la tècnica.

Intentant així aconseguir classes més dinàmiques, on es prioritzi poder venir a ballar!


Escalfament i entrenament. 25'
Temps per entrar dins una dinàmica de cos (classes de dansa) i deixar la de carrer. Activar musculatura, articulacions, percepció ... I exercicis per a condicionar el cos per a la pràctica de la dansa. Força, elasticitat, equilibri ...

Sèrie d'esxercis tècnics. 20'
Conjunt d'exercis tècnics per executar de forma dinàmica. Aquesta sèrie anirà canviant minimament durant el curs, per poder trobar en cada exersici noves sensacions i evaluar millores.

Tècnica i Anatomia del moviment. ( Cada 4 sessions ) 20'
Estudi teòric - pràctic de la dansa. Funcionament, capacitats i relacions del cos en moviment.
I observació de l'estructura (articular, muscular i osea)del cos que ho permet.

Sèries de moviment. 60'
Aprendre i executar seqüències de moviment "coreografies". Aquestes ens serveixen com a soport per a practicar conceptes concrets, posar en pràctica el que em après i Ballar!

Desesclafament. 15'
Exercicis per a estirar, relaxar el cos i deixar la dinàmica d'estudi.






martes, 23 de septiembre de 2008


LLEGINT DANSA



- La dansa és present en la vida dels humans desde temps immemorials. Ja estava representada als dibuixos de les cavernes i ha acompanyat la historia de la humanitat i totes les seves representacions culturals. Només que es reinventa amb el pas del temps.

Això que em dit pot semblar tòpic, pot semblar només una excusa per aquesta introducció, però, si continueu llegint, us demostraré ràpidament que és rigorosament cert. Ballaven la Blancabeu i la ventafocs en els nostres contes d'infants i la dansa servia per conquistar, per enamorar-se i era sempre l' acte previ de celebració d'aquells finals feliços, menjant anissos. Mai no resaltaven tant els vestits de princeses en la nostra imaginació com quan les llargues faldilles volaven al so de la música de ball. No hi ha celebració ni festa sense ball, no hi ha casament sense vals dels nuvis. O, si cal, es substitueix el vals per una cançò de The Queen, però es balla. Les parelles es coneixent ballant, abans i ara, i els balls de saló són uns dels exercicis més practicats per la gent al llarg de la seva vida. Hi ha generacions de persones que no han fet altre esport que ballar, als envelats, a les discoteques, a les sales de ball i a la llar de jubilats.

És veritat o no que vivim en dansa?



Fragment extret del article publicat a la revista La Llera nº 46 primavera 2008 "Reportatge EMDC"




REFLEXIONS ENTORN
DE LA DANSA
mercat de les flors


http://www.mercatflors.org/publicacions




- Gracias por tu última carta, demoré un pococ en responder. Discúlpame, pero ¡me haces tantas preguntas! Di vueltas en mi cabeza buscando cómo responderte pero cada pregunta generaba otra y así sucesivamente. No encontré respuestas, pero ¿existen respuestas? Avanzamos en la vida y surgen puertas frente a nosotros, abrimos una para encontrar una solución, la salida, pero cada puerta da a un pasillo a su vez lleno de puertas y hay que avanzar, elegir, continuar... aunque en el fondo en eso consiste estar vivo: en hacerse preguntas. y la única respuesta, tan cercana yque sin embargo nos hace parecer siempre alejada, es la muerte.

Ya ves, me disculpo, estoy alejado de la danza... sí y no, la danza es mi vida, la danza cada mañana me hace preguntas y cuanto más avanzo menos sé. Una única certeza: continuar; una única convicción: el trabajo.

El arte ha sido creado por los
artesanos; más tarde, muchos más tarde, vinieron los artistas, que casi siempre han matado al arte, en todo caso han deformado su sentido profundo. Los artistas aprenden lentamente su oficio junto a su maestro; luego, contruyendo, pintando, esculpiendo, cantando, escribiendo, transmiten su técnica a un aprendiz.

¡Trabajo! Alguien (muchos podrían haberlo dicho) declaró: "el genio es diez por ciento inpiración y noventa por ciento transpiración" . Sí, losabes, lugar común, pero nada como repetirse cada mañana unos cuantos lugares comunes... A propósito, los ejercicios en la barra son un maravilloso lugar común.

Oficio. En el fondo, ¿cuál es mi oficio?

En un libro, escribí al comienzo del primer capítulo: "soy coreógrafo por que no se hacer otra cosa". Y bien, no estoy tan seguro de ser coreógrafo... ni siquiera estoy seguro de lo contrarrio... Antes que nada, la coreografía en si misma no me interesa (en el mismo libro escribí: "en un ballet, lo mas importante no es la coreografia sino el bailarín").

Lo maraviloso es descubrir un intérprete, luego parir ese ser de uno mismo, delo que es profundamente, sin saberlo, de lo que la danza revela acerca de su verdadera personalidad...Al lado de esto, hacer pasos, bellos o nuevos... ¡tonterías!

Luego del bailarín (escribí también "la coreografía se hace de a dos, como el amor", pero te molesto con esta pedantería que me hace citarme sin parar)... Stop... Sí, luego del bailarín, el público... ¡ah! ¡Te diviertes, es una orgía, la coreografía se hace de atres! No, yo me voy, te quedas tú solo con tu público. Por supuesto, yo también te quiero creándote, construyéndote, pero ahora te toca a tí.

El público. No busco el éxito, pero amo su felicidad, amo los espectáculos que no son "obras de arte" sino fiestas, acontecimientos, explosiones... Sí,
fiesta es la palabra precisa, y la necesitamos tanto en el mundo en que el placer permanente i dirigido (diarrea audiovisual) ha matado la fiesta.

Cuando tengas tiempo, o la ocasión, ínclinate sobre los bailes tradicionales... es lo que queda ¡apurate!

He aprendido todo de los bailes españoles, africanos, indios, etc. Son de unaomplejidad que excluye cualquier amateurismo y sin embargo, ¡oh Genio!, son los amateurs quienes la practican... no... "artesanos" (me gusta la palabra
artesano). El presidente Léopold Sédar Senhgor me decía: " Toda gran civilización proviene profundamente de un mestizaje. La pureza (como el agua destilada) sólo engendra la muerte".

Intenta aprender tu baile con los otros bailes, la barra es un medio y no un fin.

Pero el tiempo passa, hablo y el ensayo me espera. Continúa haciéndome preguntas, querrá decir que te las haces, y entonces que estamo vivos, tú y yo. termino con una cita de mi padre Gaston Berger:

" El hombre, que se creía un hijo de familia, se da cuenta de que es sólo aquel afortunado descendiente de los monos, es por eso que tiene la arrogancia y la angustias de los advenedizos"

¡Hasta pronto!

Salve

Primer capítol del llibre " Cartas a un joven bailarín" escrit per Maurice Bejart.




AGENDA



TEMPORADA ALTA 2009


DANSA

Bach de Maria Muñoz 23 d'octubre, a les 21.00 h
L'Ateneu de Celrà 10€

Dunas de María Pagés i Sidi Larbi Cherkaoui 28 d'octubre 21.00 h
Teatre Municipal Zona A 28 € Zona B 20€ Zona C 12€

Dies Irae; En le requiem de Mozart Cia. Marta Carrasco

28 d'octubre 21.00h 29 d'octubre 19.00 h Teatre de Salt 18€

Amadou de Leo Castro 30 d'octubre 21.00h 31 d'octubre
Centre L'animal a l'esquena (Celrà) 14€

Jukebox de Jordi Casanovas 25 de novembre 21.00 h
Teatre de Salt 14€

V.I.T.R.I.O.L de Jordi Cortés
4 de desembre 21.00 h Teatre de Salt 14€












Swimming horses
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 28/09/2009 al 31/10/2009

( Pep Ramis, María Muñoz )

SWIMMING HORSES és el resultat d’un treball llarg i minuciós sobre els temes que han inspirat les creacions de Mal Pelo en els darrers anys. Una proposta que obra la possibilitat de revisar i compartir el seu imaginari des d’altres perspectives.

“No mirem l’escena com a destí final, sinó com un lloc de trànsit, provocador d’altres mirades, generador d’altres matèries.
Basta mirar el que hem deixat a terra quan arribem a l’estrena d’un espectacle. És ple de deixalles, idees, dibuixos, imatges... el pòsit d’un treball al que ara donem una altra forma i una altra estructura.
L’escena com un lloc de pensament, uns metres quadrats on neden els cavalls ... i altres coses.”María Muñoz – Pep Ramis.


SWIMMING HORSES és un projecte que inclou una retrospectiva dels darrers sis espectacles i la presentació de dos nous treballs. En altres àmbits, una exposició - instal·lació creada a partir dels temes treballats en el darrer període en col·laboració amb John Berger, l’edició d’un CD amb música d’ Steve Noble i la publicació d’un nou llibre.